Llegeix la notícia també a L’Accent
Aquest matí [19 novembre 2009] a les nou va realitzar-se una concentració dels veïns i
exveïns de les cases barates de Bon Pastor davant de la portería del
carrer Sèquia Madriguera 17 ón estava previst el desallotjament de la
família Moliner Bermejo. La mare, María Rosa Bermejo, estava plorant
davant de les càmeres de vídeo mentres la seva filla i el marit
baixaven mobles, amb l’ajuda de l’altre fill, que també viu al pis.
(foto del documental "Aquí vivía María la guapa", TV3, 2007)
Aquesta família fins l’any 2007 vivía al carrer Basella, a la primera
filera de cases barates que es va enderrocar. Gràcies a la mediació del
Patronat de l’Habitatge i al recolzament actiu de l’Associació de
Veïns, com tots els inquilins de les primeres 145 cases, van acceptar
l’accès a un pis de compra, avalat pel propi Patronat, amb una hipoteca
del Banc Sabadell. A canvi, el Patronat ha rescindit el contracte amb
el qual des de vàries generacions la família vivia a les cases barates,
pagant un lloguer mínim amb dret a subrogació.
Passats aquests dos anys, durant els quals els pocs veïns que no van
acceptar aquest tracte van ser desallotjats amb violència per part dels
antidisturbis de la Guàrdia Urbana, aquesta família com vàries altres
de les reallotjades van adonar-se que les coses no eren tan idil·liques
com Patronat i AVV els havien pintat, per convencer-los i quedar-se amb
els seus contractes i els terrenys de les cases. Les hipoteques van
pujar vàries vegades en 2 anys, la subvenció que suposadament havien de
rebre per la Generalitat s’ha de tornar poc a poc a la declaració de
renta, i sobretot els suministraments (elèctric, gas, aigua) valen 10
vegades més que a les cases barates. Com moltes famílies, no van poder
continuar pagant la hipoteca.
Quan el Banc Sabadell va reclamar la propietat del seu pis, el
Patronat, interpel·lat per la familia, va respondre que ja no tenien
res que veure amb ells. L’associació de veïns, tant interessada en què
es firmés l’acord, va ser ràpida en desaparèixer davant d’aquest
problema. Avui al matí aquesta família tenia ordre de deixar el pis, i
d’anar al carrer: la mare, la filla amb el marit i els tres nens
petits, el germà amb quatre criatures més. Sort de la solidaritat
veïnal, les veïnes i veïns concentrats allà aquest matí van aconsellar
a la família de no marxar voluntàriament del pis, i de continuar dintre
fins obtenir una solució concreta. Així l’ordre judicial va aplaçar-se
per unes setmanes.
L’alerta continúa: aviat ens trobarem amb una família al carrer, una
família que va formar part de l’història de les cases barates,
abandonades durant 80 anys pel Patronat i ara reivindicades per
poder-hi especular, amb la complicitat d’una AVV de la qual aquest matí
cap integrant ha tingut la decència de presentar-se. Sobretot a un
barri ón ja es compten més de vint cases barates buides, que el
Patronat va vandalitzar en la seva majoria, per impedir que
s’ocupessin. Quan per llei els propietaris no poden deixar més de tres
mesos un pis buit.
Si “no hay mal que por bien no venga”, potser després d’aquest
aconteixement els veïns de les cases barates reflexionin sobre qui
tenen davant a la hora de “negociar”, i sobre cóm organitzar-se junts
per aturar aquest Pla de Remodelació, que ademés d’expoliar el seu
patrimoni històric i identitat, els anul·la els pocs drets a favor dels
bancs i de les grans companyies.
http://www.btvnoticies.cat/2009/11/18/alguns-reallotjats-de-les-cases-ba/
